5 criteris per seleccionar fotos des del minut 1

Deixa un comentari

Odies Instagram, Pinterest i les fotos en general? Has de posar una imatge en un document  i ets conscient que no tens gens de gràcia? Ets d’aquelles persones que veu totes les fotos igual i no vol perdre ni 1 segon a seleccionar-la? I a sobre perds els nervis…

Vaja, que el teu fort no és la imatge gràfica i no destaques per a fer els millors power points de l’empresa… Glups!

1. Diversitat

Diversitat en el sentit ampli: gènere (homes i dones), cultural, estatus social (escoles privades i públiques), física (gent alta, baixa, prima, grassa, etc.). Gent normal i corrent del nostre entorn.

Foto de NeONBRAND a Unsplash.

2. Real i empàtiques

Imatges NO preparades,  que la persona fotografiada no s’hagi “disfressat” per l’ocasió, que demostrin la realitat i que l’audiència les percebi que són de veritat.

Mara Daruich. “Verano entretenido” para estudiantes de Santiago a Flickr.

3. En acció

Imatges que demostrin un moviment, alguna acció, que no siguin estàtiques. Vaja, el contrari que les influencers de l’instagram….

© Lindokuhle Sobekwa/Magnum Photos. South Africa. 2018. Photography workshop amb fotògrafs de Magnum Matt Black and Mark Power.

4. Metàfores  i  símbols

A vegades per representar un concepte, ens pot costar molt trobar una imatge. Per exemple, per il·lustrar equitat, sempre podem recórrer a un símbol com a recurs  (que sigui elegant i contemporani).

Com a mode de llicència d’esbós i per aquesta presentació, aquesta foto de GettyImages és un bon exemple per exemplificar escola igualitària o igualtat.

5. Exemplificadora

Donar exemple, del que estem explicant. Educar. Que no sigui merament un recurs per omplir un buit. No caure en els tòpics i en els recursos fàcils. Si  som professors i fem una convocatòria familiar… anar molt en compte! Sempre s’ha de pensar amb qui ho rep!!

https://www.flaticon.com/, et pot donar la solució a conceptes tan “delicats” com il·lustrar família. Deixo la marca d’aigua  per decidir quina imatge ens quedem… Uf! Tota vostra!.

Molt fan d’aquesta pàgina web,  a part és molt útil per a les presentacions. Posa ara mateix   https://thenounproject.com/ en el teu marcador. Mai més et diran que les teves presentacions seran avorrides!

CV Design Thinking. My books :: NO SALE:: paper

Deixa un comentari

Després de llegir el llibre de La màgia de l’ordre, he ordenat tots els llibres que he corregit, editat, coordinat i que pàgina per pàgina han passat pels meus ulls… glups i he donat l’OK a imprimir.

1_cv_annasaduni_designthinking

Els “meus” llibres. Llibres que tenen una història. Pàgines que han passat per les meves mans i els meus ulls.

Des dels primers llibres de medecina i revistes de Permanyer, als llibres il·lustrats i projectes educatius, pòsters, quaderns, vídeos, programes de ràdio, catàlegs, sobres, cartes, punts de llibres de PAU Education, i els llibres de Primària, ESO, Batxillerat, Cicles Formatius de McGraw , antologies de lectures, llibres en català i castellà de totes les etapes  d’Hermes;  llibres de cuina i caixes de jocs eròtics de Random House… catàlegs de museus de Lunatus, contes infantils d’edebé i llibres de recerca educativa de la Fundació Jaume Bofill.

Tots fets en molt “carinyu” i guardats i ordenats sempre després de publicar-se. Són simplement els meus llibres.

Aquells que la Marie Kondo diria a la pila dels NO SALE (cartellet agafat de la Fira de Frankfurt) :: que no mori mai el paper :: que el prestatge continuiï ::

 

Mare, me’n vaig al cole

4 comentaris

Ahir vaig quedar amb la meva classe i dic “meva” perquè sempre serà la meva classe, la meva escola i sobretot seran els meus amics.  Vam visitar el cole, vam seure a les nostres taules, vam visitar el menjador (me’l conec molt bé), vam anar al pati pensant que era molt més gran. Semblàvem uns avis recordant els jocs del pati que ara estan prohibidíssims (tobogán, xurro media manga mangotero). L’Anna i la Montse, mestres de l’Escola Vedruna de Ripoll, ens van ensenyar l’escola racó per racó.

laclasse_porteria

Foto de família

lamevaclasse

Classe de 8è d’EGB. Al meu costat la Irene. Ara entenc perquè ens complementàvem tan bé. Jo era de lletres i la Irene era de ciències i calculava molt ràpid.

annaiirene

Anna i Irene quan érem nerds. Crec que hem millorat una mica…

Llavors vam entrar a la classe de 6è de primària i la Mercè i en Josep Maria ens van deixar una sorpresa. A part de l’escrit preciós de la Mercè, reia observant com la Mireia cridava a la pissarra i es feia fotos, l’Albert Casalprim dibuixava (a part de ser el més guapo, l’Albert sempre va ser el que dibuixava millor), la Núria Tàpia va deixar un escrit amb la seva cal·ligrafia perfecte. I jo pensava: hem canviat tant?

escritmercetrias

Ens va caure la llagrimeta amb l’escrit que ens va deixar la Mercè

 

lletranuriatapia

Cal·ligrafia de la Núria Tàpia. Estaries al pol nord i sabries que la lletra és d’ella.

mireia_marta_teresa

Tere, Marta i Mireia… les que sempre estaven castigades. La Marta era la més tímida.

I després vam anar al Testamata i vam fer uns riures amb la Irene que busca nòvio a la Mireia (que diferents que són les dues i com reien plegades). La Montse Serra no es va menjar cap plàtan, però va seure al costat de les seves amigues inseperables: la Maria Josep, molt estilitzada i guapa, i l’Eva Sala. No recordava com era d’amable l’Eva. I a l’altra banda el clan canalla de l’Albert, la Marta Martí (guapíssima i espaviladíssima), la Míriam que ja no és la més alta de la classe i ja ho va deixar clar quan vam fer la foto de família.  Però crec que el que s’ho va passar millor va ser el Ramon Comellas que es va posar el millor que tenia a l’armari (Ramon semblava que anessis a recollir els Oscars).

ramoncomellas

En Ramon Comellas va somniar amb nosaltres i amb el telèfon del Testamata.

I a l’altra banda la Pierina que ara és morena però continua tenint uns ulls blaus preciosos, la Teresa i la mini Teresa i la Montse Montero que s’ho va passar pipa. Adéu amics fins una altra. No m’estranya que quan sortís de casa li digués a la meva mare: Me’n vaig al cole, la mar de contenta.

lacolleta

Ens veiem aviat!!! Fins a la propera

 

 

 

Les redaccions amb dibuixos… i la meva primera signatura documentada

1 comentari

Es veu que això d’escriure em ve de petita. M’ha dit l’Elisabet Dachs que la seva mare, que era mestra i ens vigiliva a l’hora de dinar a l’escola, guardava aquesta relíquia de redacció que vaig escriure a 1r d’EGB i que li vaig regalar. I la va guardar perquè li va fer molta gràcia.

Crec que feia més bona lletra abans que ara…

redacció1_escanejada

Seguiré els consells del pare que els grans gurús apliquen al món empresarial.

“No enraonis. T’he fet això perquè siguis un nen intel·ligent, tens que llegir molt i tens que ser ben educat“

 dibuix-2

Bon Nadal. Un micropoema en un sobre fúcsia

Deixa un comentari

Pel dinar de Nadal de la Fundació Jaume Bofill, ens han “demanat” que els “nous” preparem alguna cosa sobre el que sabíem fer…. el tema és complicat perquè una cosa és: el que saps fer, i l’altra és fer-la bé.

I crec que el que m’agrada més és: CREAR. I vaig pensar que podia recuperar un poema que vaig escriure sobre mi i il·lustrar-lo. La  Mercè Montané, la meva amiga-dissenyadora del blog, em va ajudar que la idea es fes realitat.  Un cop imprès i tallat el vaig posar en aquest sobre fúcsia; que és el meu color preferit. Segons el Val Mendes és el color que s’associa amb l’evolució i el canvi.

Espero que us agradi aquest micropoema que em defineix molt bé… Bon Nadal Fundació Jaume Bofill.  El meu primer Nadal amb vosaltres.

Ja podeu obrir el sobre.

Anna (la Satur/la Sadurní)

Sóc petita