Imatge

Dimensió digital. 2.0. Disegnalo

14 nov.
IMG_6218

Què és el que t’agrada més? Escriure i dibuixar. Expo de Milà

CV Design Thinking. My books :: NO SALE:: paper

26 febr.

Després de llegir el llibre de La màgia de l’ordre, he ordenat tots els llibres que he corregit, editat, coordinat i que pàgina per pàgina han passat pels meus ulls… glups i he donat l’OK a imprimir.

1_cv_annasaduni_designthinking

Els “meus” llibres. Llibres que tenen una història. Pàgines que han passat per les meves mans i els meus ulls.

Des dels primers llibres de medecina i revistes de Permanyer, als llibres il·lustrats i projectes educatius, pòsters, quaderns, vídeos, programes de ràdio, catàlegs, sobres, cartes, punts de llibres de PAU Education, i els llibres de Primària, ESO, Batxillerat, Cicles Formatius de McGraw , antologies de lectures, llibres en català i castellà de totes les etapes  d’Hermes;  llibres de cuina i caixes de jocs eròtics de Random House… catàlegs de museus de Lunatus, contes infantils d’edebé i llibres de recerca educativa de la Fundació Jaume Bofill.

Tots fets en molt “carinyu” i guardats i ordenats sempre després de publicar-se. Són simplement els meus llibres.

Aquells que la Marie Kondo diria a la pila dels NO SALE (cartellet agafat de la Fira de Frankfurt) :: que no mori mai el paper :: que el prestatge continuiï ::

 

Mare, me’n vaig al cole

3 oct.

Ahir vaig quedar amb la meva classe i dic “meva” perquè sempre serà la meva classe, la meva escola i sobretot seran els meus amics.  Vam visitar el cole, vam seure a les nostres taules, vam visitar el menjador (me’l conec molt bé), vam anar al pati pensant que era molt més gran. Semblàvem uns avis recordant els jocs del pati que ara estan prohibidíssims (tobogán, xurro media manga mangotero). L’Anna i la Montse, mestres de l’Escola Vedruna de Ripoll, ens van ensenyar l’escola racó per racó.

laclasse_porteria

Foto de família

lamevaclasse

Classe de 8è d’EGB. Al meu costat la Irene. Ara entenc perquè ens complementàvem tan bé. Jo era de lletres i la Irene era de ciències i calculava molt ràpid.

annaiirene

Anna i Irene quan érem nerds. Crec que hem millorat una mica…

Llavors vam entrar a la classe de 6è de primària i la Mercè i en Josep Maria ens van deixar una sorpresa. A part de l’escrit preciós de la Mercè, reia observant com la Mireia cridava a la pissarra i es feia fotos, l’Albert Casalprim dibuixava (a part de ser el més guapo, l’Albert sempre va ser el que dibuixava millor), la Núria Tàpia va deixar un escrit amb la seva cal·ligrafia perfecte. I jo pensava: hem canviat tant?

escritmercetrias

Ens va caure la llagrimeta amb l’escrit que ens va deixar la Mercè

 

lletranuriatapia

Cal·ligrafia de la Núria Tàpia. Estaries al pol nord i sabries que la lletra és d’ella.

mireia_marta_teresa

Tere, Marta i Mireia… les que sempre estaven castigades. La Marta era la més tímida.

I després vam anar al Testamata i vam fer uns riures amb la Irene que busca nòvio a la Mireia (que diferents que són les dues i com reien plegades). La Montse Serra no es va menjar cap plàtan, però va seure al costat de les seves amigues inseperables: la Maria Josep, molt estilitzada i guapa, i l’Eva Sala. No recordava com era d’amable l’Eva. I a l’altra banda el clan canalla de l’Albert, la Marta Martí (guapíssima i espaviladíssima), la Míriam que ja no és la més alta de la classe i ja ho va deixar clar quan vam fer la foto de família.  Però crec que el que s’ho va passar millor va ser el Ramon Comellas que es va posar el millor que tenia a l’armari (Ramon semblava que anessis a recollir els Oscars).

ramoncomellas

En Ramon Comellas va somniar amb nosaltres i amb el telèfon del Testamata.

I a l’altra banda la Pierina que ara és morena però continua tenint uns ulls blaus preciosos, la Teresa i la mini Teresa i la Montse Montero que s’ho va passar pipa. Adéu amics fins una altra. No m’estranya que quan sortís de casa li digués a la meva mare: Me’n vaig al cole, la mar de contenta.

lacolleta

Ens veiem aviat!!! Fins a la propera

 

 

 

Regals de fotògraf… els petits moments

16 juny

AnnaCaixaForumI com m’agraden aquests regals inesperats que em fan els fotògrafs i com disfruto acompanyant-los a les sessions!

Fa menys d’una setmana vaig anar a acompanyar al Lluís Salvadó al Caixaforum per fer unes fotos a un grup d’adolescents  i mentre feia la seva feina m’estava mirant l’escena. Aquests petits moments que un editor disfruta…

 

Les redaccions amb dibuixos… i la meva primera signatura documentada

28 gen.

Es veu que això d’escriure em ve de petita. M’ha dit l’Elisabet Dachs que la seva mare, que era mestra i ens vigiliva a l’hora de dinar a l’escola, guardava aquesta relíquia de redacció que vaig escriure a 1r d’EGB i que li vaig regalar. I la va guardar perquè li va fer molta gràcia.

Crec que feia més bona lletra abans que ara…

redacció1_escanejada

Seguiré els consells del pare que els grans gurús apliquen al món empresarial.

“No enraonis. T’he fet això perquè siguis un nen intel·ligent, tens que llegir molt i tens que ser ben educat

 dibuix-2

Bon Nadal. Un micropoema en un sobre fúcsia

21 des.

Pel dinar de Nadal de la Fundació Jaume Bofill, ens han “demanat” que els “nous” preparem alguna cosa sobre el que sabíem fer…. el tema és complicat perquè una cosa és: el que saps fer, i l’altra és fer-la bé.

I crec que el que m’agrada més és: CREAR. I vaig pensar que podia recuperar un poema que vaig escriure sobre mi i il·lustrar-lo. La  Mercè Montané, la meva amiga-dissenyadora del blog, em va ajudar que la idea es fes realitat.  Un cop imprès i tallat el vaig posar en aquest sobre fúcsia; que és el meu color preferit. Segons el Val Mendes és el color que s’associa amb l’evolució i el canvi.

Espero que us agradi aquest micropoema que em defineix molt bé… Bon Nadal Fundació Jaume Bofill.  El meu primer Nadal amb vosaltres.

Ja podeu obrir el sobre.

Anna (la Satur/la Sadurní)

Sóc petita

 

 

“Tipos” sense sostre. Com és la teva tipo?

10 des.

La primera vegada que vaig conèixer la història o la vida del Miquel Fuster no vaig poder parar de pensar-hi:

Me llamo Miquel Fuster. Soy profesional del cómic y pintor y he pasado 15 años de mi vida en la calle. Quiero volver a ganarme la vida pintando.

Va explicar que mentre vivia al carrer dibuixava totes les pors i  les angoixes i com el mirava la gent.

campanadaMiquerlFuster-web1

Però seguint aquesta vida he descobert  el projecte extraordinari de la Fundació ArrelsHomelessfonts. Un projecte que consisteix en crear tipografies a partir de les cal·ligrafies de la gent que viu al carrer. Donar visibilitat als anònims sense  a partir dels seus cartells. Els vídeos són de veritat i reals no com els de l’anunci de la loteria de Nadal (que no se’l creu ningú). Confesso que em vaig emocionar molt… Ja estic seleccionant una tipo per la postal de Nadal.