10 claus per millorar la comunicació digital

febrer 11, 2019Deixa un comentari

Quan a la Fundació Jaume Bofill es va plantejar la idea de fer una formació per a ser més competents en comunicació digital, no vaig dubtar ni un moment que ja tenia a la persona: Cristina Aced.

La Cristina ens va fer una formació de quatre hores excel·lent i donant exemple. Molt bona comunicadora, una presentació molt ben editada i treballada (en una setmana d’antel·lació). Vaja, que em va fer quedar bé.

Formació setembre 2018. Entre tots vam intentar respondre: A qui ens dirigim? Quins objectius tenim? Què volem transmetre?

Se’m va ocórrer la idea de demanar-li un text molt breu per acabar la sessió i jo el vaig reconvertir en infografia. Així els meus companys tindrien un bon record i un material útil. Ara tots la tenim penjada a la paret i l’hem compartida en altres sessions.

Text: Cristina Aced. Idea i aplicació del disseny (Canva): Anna Sadurní :: Idees per compartir ::

Entre els comentaris dels assistents es deia: claus que podem aplicar demà mateix, altres a curt termini i d’altres en un pla d’acció de cinc anys vista.
Menys és més. :: Idees senzilles i útils per compartir ::

Vols dissenyar un llibre i no saps ni per on començar?

febrer 4, 2019febrer 5, 2019Deixa un comentari

Ets un futur editor o dissenyador i necessites un llibre de referència? Et fas un embolic amb l’estuctura? Què s’ha de posar a la pàgina dreta i a l’esquerra? Què és una versaleta? Com es col·loquen les imatges? Si aquestes preguntes les trobes interessants, vine a la presentació Así se hace un libro, Editorial Arpa, 2019. A càrrec d’Albert Corbeto i Enric Jardí, divendres 8 de febrer de 2019.

Aquesta targeta de presentació, és el que jo dic: donar imatge.

“Un primer consejo: cuando diseñes un libro, cambia todo lo que consideres, pero que siempre sea para mejorarlo. No creas: no te resultará fácil.” Enric Jardí

Alguns editors en diuen alçat, altres diagramació. Bàsicament és l’estructura del llibre i el que et marcarà el que és un llibre en paper i el que és un llibre digital. Atenció amb les blanques!

Algunes pàgines de mostra de l’interior del llibre.

Si el llibre és en català, l’elecció de la tipo és primordial. Ela geminada, apòstrofs, ce trencada. Llegeix aquest capítol perquè la tipografia i el cos, et marcarà la diferència entre l’elegància i la “cutror”.

:: Unificant la meva marca professional :: La imatge First step!

gener 21, 2019gener 22, 2019Deixa un comentari

Després de la gran classe de Cristina Aced en el Postgrau de Continguts de Social Media de la UB, vaig decidir treballar la meva marca professional. Bàsicament perquè me’n vaig adonar que no en tenia.

I com el meu projecte és la creació d’una consultoria editorial gratuïta i aquest any és l’any Brossa, doncs jugant amb el meu nom: Anna, al final he aconseguit aquesta capçalera per les xarxes socials:

Twitter: https://twitter.com/ansadurni

Linkedin: https://www.linkedin.com/in/annasadurni/

Facebook: Anna Sadurní Roqué

Gràcies Mercè Montané per estar sempre al meu costat en tots els dissenys dels projectes professionals que disfruto més. #helpeditors #socialmedia #UBcsm #anybrossa #joanbrossa

5 criteris per seleccionar fotos des del minut 1

gener 7, 2019gener 7, 2019Deixa un comentari

Odies Instagram, Pinterest i les fotos en general? Has de posar una imatge en un document i ets conscient que no tens gens de gràcia? Ets d’aquelles persones que veu totes les fotos igual i no vol perdre ni 1 segon a seleccionar-la? I a sobre perds els nervis…

Vaja, que el teu fort no és la imatge gràfica i no destaques per a fer els millors power points de l’empresa… Glups!

1. Diversitat

Diversitat en el sentit ampli: gènere (homes i dones), cultural, estatus social (escoles privades i públiques), física (gent alta, baixa, prima, grassa, etc.). Gent normal i corrent del nostre entorn.

2. Real i empàtiques

Imatges NO preparades, que la persona fotografiada no s’hagi “disfressat” per l’ocasió, que demostrin la realitat i que l’audiència les percebi que són de veritat.

Mara Daruich. *“Verano entretenido” para estudiantes de Santiago a* Flickr.

3. En acció

Imatges que demostrin un moviment, alguna acció, que no siguin estàtiques. Vaja, el contrari que les influencers de l’instagram….

© Lindokuhle Sobekwa/Magnum Photos. South Africa. 2018. Photography workshop amb fotògrafs de Magnum Matt Black and Mark Power.

4. Metàfores i símbols

A vegades per representar un concepte, ens pot costar molt trobar una imatge. Per exemple, per il·lustrar equitat, sempre podem recórrer a un símbol com a recurs (que sigui elegant i contemporani).

Com a mode de llicència d’esbós i per aquesta presentació, aquesta foto de GettyImages és un bon exemple per exemplificar escola igualitària o igualtat.

5. Exemplificadora

Donar exemple, del que estem explicant. Educar. Que no sigui merament un recurs per omplir un buit. No caure en els tòpics i en els recursos fàcils. Si som professors i fem una convocatòria familiar… anar molt en compte! Sempre s’ha de pensar amb qui ho rep!!

https://www.flaticon.com/, et pot donar la solució a conceptes tan “delicats” com il·lustrar família. Deixo la marca d’aigua per decidir quina imatge ens quedem… Uf! Tota vostra!.

Molt fan d’aquesta pàgina web, a part és molt útil per a les presentacions. Posa ara mateix https://thenounproject.com/ en el teu marcador. Mai més et diran que les teves presentacions seran avorrides!

Dimensió digital. 2.0. Disegnalo

Novembre 14, 2017Novembre 14, 2017Deixa un comentari

Què és el que t’agrada més? Escriure i dibuixar. Expo de Milà

CV Design Thinking. My books :: NO SALE:: paper

febrer 26, 2017febrer 28, 2017Deixa un comentari

Després de llegir el llibre de La màgia de l’ordre, he ordenat tots els llibres que he corregit, editat, coordinat i que pàgina per pàgina han passat pels meus ulls… glups i he donat l’OK a imprimir.

Els “meus” llibres. Llibres que tenen una història. Pàgines que han passat per les meves mans i els meus ulls.

Des dels primers llibres de medecina i revistes de Permanyer, als llibres il·lustrats i projectes educatius, pòsters, quaderns, vídeos, programes de ràdio, catàlegs, sobres, cartes, punts de llibres de PAU Education, i els llibres de Primària, ESO, Batxillerat, Cicles Formatius de McGraw , antologies de lectures, llibres en català i castellà de totes les etapes d’Hermes; llibres de cuina i caixes de jocs eròtics de Random House… catàlegs de museus de Lunatus, contes infantils d’edebé i llibres de recerca educativa de la Fundació Jaume Bofill.

Tots fets en molt “carinyu” i guardats i ordenats sempre després de publicar-se. Són simplement els meus llibres.

Aquells que la Marie Kondo diria a la pila dels NO SALE (cartellet agafat de la Fira de Frankfurt) :: que no mori mai el paper :: que el prestatge continuiï ::

Mare, me’n vaig al cole

Octubre 3, 2016Octubre 4, 20164 comentaris

Ahir vaig quedar amb la meva classe i dic “meva” perquè sempre serà la meva classe, la meva escola i sobretot seran els meus amics. Vam visitar el cole, vam seure a les nostres taules, vam visitar el menjador (me’l conec molt bé), vam anar al pati pensant que era molt més gran. Semblàvem uns avis recordant els jocs del pati que ara estan prohibidíssims (tobogán, xurro media manga mangotero). L’Anna i la Montse, mestres de l’Escola Vedruna de Ripoll, ens van ensenyar l’escola racó per racó.

Foto de família

Classe de 8è d’EGB. Al meu costat la Irene. Ara entenc perquè ens complementàvem tan bé. Jo era de lletres i la Irene era de ciències i calculava molt ràpid.

Anna i Irene quan érem nerds. Crec que hem millorat una mica…

Llavors vam entrar a la classe de 6è de primària i la Mercè i en Josep Maria ens van deixar una sorpresa. A part de l’escrit preciós de la Mercè, reia observant com la Mireia cridava a la pissarra i es feia fotos, l’Albert Casalprim dibuixava (a part de ser el més guapo, l’Albert sempre va ser el que dibuixava millor), la Núria Tàpia va deixar un escrit amb la seva cal·ligrafia perfecte. I jo pensava: hem canviat tant?

Ens va caure la llagrimeta amb l’escrit que ens va deixar la Mercè

Cal·ligrafia de la Núria Tàpia. Estaries al pol nord i sabries que la lletra és d’ella.

Tere, Marta i Mireia… les que sempre estaven castigades. La Marta era la més tímida.

I després vam anar al Testamata i vam fer uns riures amb la Irene que busca nòvio a la Mireia (que diferents que són les dues i com reien plegades). La Montse Serra no es va menjar cap plàtan, però va seure al costat de les seves amigues inseperables: la Maria Josep, molt estilitzada i guapa, i l’Eva Sala. No recordava com era d’amable l’Eva. I a l’altra banda el clan canalla de l’Albert, la Marta Martí (guapíssima i espaviladíssima), la Míriam que ja no és la més alta de la classe i ja ho va deixar clar quan vam fer la foto de família. Però crec que el que s’ho va passar millor va ser el Ramon Comellas que es va posar el millor que tenia a l’armari (Ramon semblava que anessis a recollir els Oscars).

En Ramon Comellas va somniar amb nosaltres i amb el telèfon del Testamata.

I a l’altra banda la Pierina que ara és morena però continua tenint uns ulls blaus preciosos, la Teresa i la mini Teresa i la Montse Montero que s’ho va passar pipa. Adéu amics fins una altra. No m’estranya que quan sortís de casa li digués a la meva mare: Me’n vaig al cole, la mar de contenta.

Ens veiem aviat!!! Fins a la propera

Help Editors

Consultoria editorial gratuïta by Anna Sadurní