Arxius | Arqueologia de la infància RSS feed for this section

Mare, me’n vaig al cole

3 oct.

Ahir vaig quedar amb la meva classe i dic “meva” perquè sempre serà la meva classe, la meva escola i sobretot seran els meus amics.  Vam visitar el cole, vam seure a les nostres taules, vam visitar el menjador (me’l conec molt bé), vam anar al pati pensant que era molt més gran. Semblàvem uns avis recordant els jocs del pati que ara estan prohibidíssims (tobogán, xurro media manga mangotero). L’Anna i la Montse, mestres de l’Escola Vedruna de Ripoll, ens van ensenyar l’escola racó per racó.

laclasse_porteria

Foto de família

lamevaclasse

Classe de 8è d’EGB. Al meu costat la Irene. Ara entenc perquè ens complementàvem tan bé. Jo era de lletres i la Irene era de ciències i calculava molt ràpid.

annaiirene

Anna i Irene quan érem nerds. Crec que hem millorat una mica…

Llavors vam entrar a la classe de 6è de primària i la Mercè i en Josep Maria ens van deixar una sorpresa. A part de l’escrit preciós de la Mercè, reia observant com la Mireia cridava a la pissarra i es feia fotos, l’Albert Casalprim dibuixava (a part de ser el més guapo, l’Albert sempre va ser el que dibuixava millor), la Núria Tàpia va deixar un escrit amb la seva cal·ligrafia perfecte. I jo pensava: hem canviat tant?

escritmercetrias

Ens va caure la llagrimeta amb l’escrit que ens va deixar la Mercè

 

lletranuriatapia

Cal·ligrafia de la Núria Tàpia. Estaries al pol nord i sabries que la lletra és d’ella.

mireia_marta_teresa

Tere, Marta i Mireia… les que sempre estaven castigades. La Marta era la més tímida.

I després vam anar al Testamata i vam fer uns riures amb la Irene que busca nòvio a la Mireia (que diferents que són les dues i com reien plegades). La Montse Serra no es va menjar cap plàtan, però va seure al costat de les seves amigues inseperables: la Maria Josep, molt estilitzada i guapa, i l’Eva Sala. No recordava com era d’amable l’Eva. I a l’altra banda el clan canalla de l’Albert, la Marta Martí (guapíssima i espaviladíssima), la Míriam que ja no és la més alta de la classe i ja ho va deixar clar quan vam fer la foto de família.  Però crec que el que s’ho va passar millor va ser el Ramon Comellas que es va posar el millor que tenia a l’armari (Ramon semblava que anessis a recollir els Oscars).

ramoncomellas

En Ramon Comellas va somniar amb nosaltres i amb el telèfon del Testamata.

I a l’altra banda la Pierina que ara és morena però continua tenint uns ulls blaus preciosos, la Teresa i la mini Teresa i la Montse Montero que s’ho va passar pipa. Adéu amics fins una altra. No m’estranya que quan sortís de casa li digués a la meva mare: Me’n vaig al cole, la mar de contenta.

lacolleta

Ens veiem aviat!!! Fins a la propera

 

 

 

Les redaccions amb dibuixos… i la meva primera signatura documentada

28 gen.

Es veu que això d’escriure em ve de petita. M’ha dit l’Elisabet Dachs que la seva mare, que era mestra i ens vigiliva a l’hora de dinar a l’escola, guardava aquesta relíquia de redacció que vaig escriure a 1r d’EGB i que li vaig regalar. I la va guardar perquè li va fer molta gràcia.

Crec que feia més bona lletra abans que ara…

redacció1_escanejada

Seguiré els consells del pare que els grans gurús apliquen al món empresarial.

“No enraonis. T’he fet això perquè siguis un nen intel·ligent, tens que llegir molt i tens que ser ben educat

 dibuix-2

Bon Nadal. Un micropoema en un sobre fúcsia

21 des.

Pel dinar de Nadal de la Fundació Jaume Bofill, ens han “demanat” que els “nous” preparem alguna cosa sobre el que sabíem fer…. el tema és complicat perquè una cosa és: el que saps fer, i l’altra és fer-la bé.

I crec que el que m’agrada més és: CREAR. I vaig pensar que podia recuperar un poema que vaig escriure sobre mi i il·lustrar-lo. La  Mercè Montané, la meva amiga-dissenyadora del blog, em va ajudar que la idea es fes realitat.  Un cop imprès i tallat el vaig posar en aquest sobre fúcsia; que és el meu color preferit. Segons el Val Mendes és el color que s’associa amb l’evolució i el canvi.

Espero que us agradi aquest micropoema que em defineix molt bé… Bon Nadal Fundació Jaume Bofill.  El meu primer Nadal amb vosaltres.

Ja podeu obrir el sobre.

Anna (la Satur/la Sadurní)

Sóc petita

 

 

Estreno caricatura!

2 set.

Un dels regals del meu aniversari que més m’han sorprès ha estat la meva caricatura. I el més fort és veure’t en un dibuix i reconeixe’t.
La Xantall Noelle, que és una artista, em va dir que l’havia fet a partir de diferents imatges i que aquest és el resultat. Què opineu?
AnnaSadurni_squareOK

El més sorprenent és que fa uns 30 anys un pintor li va fer aquesta genial caricatura al meu pare arquitecte . Ens assemblem no? Això diuen!

Jaume_Sadurniok

Sigui el que sigui, ja  l’he posat al meu escriptori en el meu racó preferit!

racó

 

Yo fui a EGB. Les notes d’EGB

17 febr.

YofuiaEGBAcaba de sortir un llibre que és imperdible per la generació que vam estudiar EGB. Sí EGB i no ESO. Un llibre boníssim ple d’anèdotes dels 80 que va començar curiosament amb un blog.

Yo fui a EGB, pel que he llegit la idea va començar gràcies a dos professors que d’explicaven les batalletes a l’hora del pati i han anat recopilant els gadgets, els cantants, les sèries de la TV.

Indicat per diumenges a la tarda.

YofuiEGB

I pensant en aquest llibre, he trobat les meves notes de 4t d’EGB… el millor de tot és:

“s’expressa amb gràcia i soltura” i “té idees originals que procura que siguin diferents a tothom”

Ja ho va ben encertar ja! Ara això de pintar fluix i no apretar…

Notes_EGB 001

Queridos Reyes Magos… del món editorial

3 gen.
Sobre_losReyesMagosdeOriente 001

Sobre original de Ferrándiz. http://www.memoryferrandiz.com

 

Cartareyesmagos 001

Només us vull demanar que continuï disfrutant de la meva professió, que és la meva passió.

1) Per l’any vinent m’agradaria editar llibres i projectes interessants i sobretot que aprengui molt.

2) Voldria conèixer gent professional i poder aportar i compartir  la meva experiència.

3) Assumir nous reptes.

Reis, ja fa quasi bé 16 anys que estic en el món editorial i encara em falten moltes pàgines per omplir.

Best wishes,

Anna (potser em coneixeu per Satur)

El despertador dels exàmens

10 des.

EldespertadordelsesxamensAquest despertador “vintage i vuitantero” , i que encara tinc a la tauleta de nitem va despertar tot BUP; COU i a la Uni.

El tenia a casa els meus avis i li tenia tanta adoració que la meva iaia me’l va regalar perquè no m’adormís a Barcelona. I ni un sol dia es va equivocar, ni es va acabar la pila a mitjanit. El soroll era perfecte i l’havia posat a totes les hores…

I és clar, quan tenia un examen només podia dormir amb la seva companyia… ni til·les ni res. Ara he de confessar que em desperto amb el mòbil, em costa el doble i miro els mails només d’aixecar-me!!! No sé què diría l’Estivill… potser l’he de tornar a posar per tenir un somni profund.