Ja heu canviat l’hora amb la Mercè Llimona?
Tic tac de Mercè Llimona
Realment hi ha llibres que quan els trobes et transporten directament a la infància. Puc dir que jo vaig aprendre les hores amb aquest llibre de la Mercè Llimona .
Tic tac és la història de la Bibi, una nena molt autosuficient, que s’encarrega ella sola de tota una família: des que es lleva fins que els posa a dormir. Vaja, no parava de treballar.
Les hores les vaig aprendre, però no vaig entendre mai perquè posava que tenia dos germans un de morè i un de ros… tots dos els veia rossos… ja estava editant?
Bibi esmorzant amb tots els ninos que es feia càrrec.
Bibi abans d’anar a dormir amb els seus suposats germans. Un morè i un de ros. Error d’edició? Es va canviar el text després de dibuixar?
Jo també el tenia el llibre i el fet que fos autosuficient ja de petita ho atribuïa a la fantasia que tenim des de ben petits a ser gran. Segurament la mare o el pare li preparaven el menjar i l’acompanyaven a l’escola, però ella actuava com si fos ella sola la que dirigia la seva vida. A mi també em cridaven l’atenció els horaris però com que des de sempre els meus pares m’havien explicat que a altres països els tenien diferents, només ho veia com una curiositat. Trobo que era molt útil.
Ostres, jo aquest llibre també el tenia! O di més no vaig tenir-lo entre mans de xica alguna vegada!!
Sí! És un llibre molt significatiu. Les il·lustracions de la Mercè Llimona em recorden molt a la Sara Kay.
Ai, Anna!
Precisament aquest cap de setmana, el del canvi d’hora, el vaig tornar a fullejar amb la meva filla i les meves nebodes (per això em devia venir al cap el Dia del llibre infantil i juvenil). Quan vaig veure que elles l’havien agafat de la biblioteca de casa, els vaig advertir: “Tracteu-lo amb molt de compte, que aquest llibre és un tresor!”. I els vaig explicar la història de sempre (el meu fill diu que faig coses de persona gran, com repetir la mateixa història una vegada i una altra; bé, no te la tornaré a dir, que tu ja la saps…).
Malgrat aquest llibre veiés la llum als anys quaranta, també té un significat especial per a la nostra generació: va sortir per primer cop en català quan nosaltres començàvem a llegir!! I a aprendre les hores, és clar! Com et dia a una altra banda, a mi també m’inquietaven una mica aquests germans bessons “fantasmes” (no recordo que pensés això del cabell com feies tu, que veig que ja començaves a treballar… Com que els veia una mica “fantasmes”, ja em devia semblar bé que es sortissin tan grocs!!!). Ja et dic, a mi em cridava més l’atenció que la Bibi s’adormís amb una botifarra a la mà!! No m’imaginava a mi mateixa dormint d’aquella manera… I, a més, com era que no utilitzava coberts?
Ostres Meritxell! Jo l’altra dia me’l mirava i pensava amb una certa nostàlgia que hi ha coses que potser “pedagògicament” ara no serien correctes o te les “censurarien”. 1) Una nena sola sense pares que s’encarrega de tota la família. 2) Treballa tot el dia i es menor d’edat. 3) Es banya en comptes de dutxar-se i tira aigua al terra. 4) Menja sense coberts. 5) Fa servir eines pel jardí perilloses 5) I el seu pare, no apareix? L’ha abandonada com altres personatges literaris?
A vegades no sé si en alguns aspectes anem endavant o endarrere… era un llibre que ens agradava molt i ens l’hem llegit moltes vegades i no ens ha passat mai res. Potser és més modern del que ens pensem.
Genial el comentari sobre els dos germans. Ja paties deformació professional de ben petitona!