Ja heu canviat l’hora amb la Mercè Llimona?

Tic tac de Mercè Llimona

Tic tac de Mercè Llimona

Realment hi ha llibres que quan els trobes et transporten directament a la infància. Puc dir que jo vaig aprendre les hores amb aquest llibre de la  Mercè Llimona .

Tic tac és la història de la Bibi, una nena molt autosuficient, que s’encarrega ella sola de tota una família: des que es lleva fins que els posa a dormir. Vaja, no parava de treballar.

Les hores les vaig aprendre, però no vaig entendre mai perquè posava que tenia dos germans un de morè i un de ros… tots dos els veia rossos… ja estava editant?

Bibi esmorzant amb tots els ninos que es feia càrrec.

Bibi esmorzant amb tots els ninos que es feia càrrec.

Bibi abans d'anar a dormir amb els seus suposats germans.Un morè i un de ros.

Bibi abans d’anar a dormir amb els seus suposats germans. Un morè i un de ros. Error d’edició? Es va canviar el text després de dibuixar?

6 Comments

  1. arg1 9 d'agost de 2015 at 21:04 - Reply

    Jo també el tenia el llibre i el fet que fos autosuficient ja de petita ho atribuïa a la fantasia que tenim des de ben petits a ser gran. Segurament la mare o el pare li preparaven el menjar i l’acompanyaven a l’escola, però ella actuava com si fos ella sola la que dirigia la seva vida. A mi també em cridaven l’atenció els horaris però com que des de sempre els meus pares m’havien explicat que a altres països els tenien diferents, només ho veia com una curiositat. Trobo que era molt útil.

  2. Andrea 4 d'abril de 2013 at 22:08 - Reply

    Ostres, jo aquest llibre també el tenia! O di més no vaig tenir-lo entre mans de xica alguna vegada!!

    • annasadurni 5 d'abril de 2013 at 09:04 - Reply

      Sí! És un llibre molt significatiu. Les il·lustracions de la Mercè Llimona em recorden molt a la Sara Kay.

  3. Meritxell Margarit 4 d'abril de 2013 at 13:50 - Reply

    Ai, Anna!

    Precisament aquest cap de setmana, el del canvi d’hora, el vaig tornar a fullejar amb la meva filla i les meves nebodes (per això em devia venir al cap el Dia del llibre infantil i juvenil). Quan vaig veure que elles l’havien agafat de la biblioteca de casa, els vaig advertir: “Tracteu-lo amb molt de compte, que aquest llibre és un tresor!”. I els vaig explicar la història de sempre (el meu fill diu que faig coses de persona gran, com repetir la mateixa història una vegada i una altra; bé, no te la tornaré a dir, que tu ja la saps…).

    Malgrat aquest llibre veiés la llum als anys quaranta, també té un significat especial per a la nostra generació: va sortir per primer cop en català quan nosaltres començàvem a llegir!! I a aprendre les hores, és clar! Com et dia a una altra banda, a mi també m’inquietaven una mica aquests germans bessons “fantasmes” (no recordo que pensés això del cabell com feies tu, que veig que ja començaves a treballar… Com que els veia una mica “fantasmes”, ja em devia semblar bé que es sortissin tan grocs!!!). Ja et dic, a mi em cridava més l’atenció que la Bibi s’adormís amb una botifarra a la mà!! No m’imaginava a mi mateixa dormint d’aquella manera… I, a més, com era que no utilitzava coberts?

    • annasadurni 5 d'abril de 2013 at 09:11 - Reply

      Ostres Meritxell! Jo l’altra dia me’l mirava i pensava amb una certa nostàlgia que hi ha coses que potser “pedagògicament” ara no serien correctes o te les “censurarien”. 1) Una nena sola sense pares que s’encarrega de tota la família. 2) Treballa tot el dia i es menor d’edat. 3) Es banya en comptes de dutxar-se i tira aigua al terra. 4) Menja sense coberts. 5) Fa servir eines pel jardí perilloses 5) I el seu pare, no apareix? L’ha abandonada com altres personatges literaris?
      A vegades no sé si en alguns aspectes anem endavant o endarrere… era un llibre que ens agradava molt i ens l’hem llegit moltes vegades i no ens ha passat mai res. Potser és més modern del que ens pensem.

  4. Marta Palomares 3 d'abril de 2013 at 22:17 - Reply

    Genial el comentari sobre els dos germans. Ja paties deformació professional de ben petitona!

Leave A Comment