“M’apassiona l’entorn digital, l’edició, la comunicació i aprendre d’altres professionals.”

Em dic Anna Sadurní i em defineixo com a editora, però en realitat vaig començar fent de becària a Edicions 62. També he tingut la sort de treballar en diferents editorials i agències de publicitat: PAU EducationMcGraw-HilledebéPenguin Random House, entre d’altres; de primer exercint d’auxiliar tècnica editorial i redactora, després, d’editora i ja fa anys de coordinadora editorial, gestora de continguts, Project Manager i responsable de difusió. Actualment treballo al departament de comunicació de la Fundació Jaume Bofill. El meu objectiu a curt termini és aprendre molt d’edició digital.
Soc filòloga, tinc el CAP, el màster d’edició, i recentment he obtingut el títol d’experta en Social  Media per la UB. Em sento afortunada.
I tu? De què em coneixes?
En quin moment hem treballat junts? Què has après de mi?

Blog Comments

Hola Anna!
Ja t’havia felicitat personalment pel teu bloc, però em feia gràcia fer-ho in situ. Així doncs, que consti aquí: felicitats. T’explicaré perquè m’agrada. Ja ve de la primera vegada en què hi vaig entrar, quan ja em va colpir un aire familiar. Què era? Doncs mira, de seguida em va recordar aquell teu despatx endreçadet, els jocs de primeres, segones i fins i tot terceres i quartes proves amb les correccions marcades a llapis i en rotring vermell o blau perfectament desats als arxivadors; la Palm lleugerament decantada, sempre al mateix lloc (encara existeix? No la llencis, s’ha convertit en una relíquia!); la superfície de la taula llisa i neta com els prats de les caixes de Caran d’Ache… I sobretot els teus ben dirigits moviments per aquells escassos metres quadrats, sempre amb algun objectiu clar (de la cadira a un prestatge alt ple d’arxivadors per rescatar alguna cosa, de l’ordinador a la impressora, del despatx de la jefa a l’armariet del material), en clar contrast amb els escarafalls i esbufecs del Fer i jo, que érem com dos óssos engabiats. Anar a la teva taula a consultar alguna cosa era com un viatge al petit planeta de les coses netes i endreçades, on cada objecte té un sentit i una funció. Quina diferència amb les nostres taules inundades de paperots (“jo tinc el meu ordre”), capses de CD, bolis sense tap, llaunes buides i… merda, bàsicament. La teva manera de fer i treballar es corresponia amb l’aire del teu despatx, clar. I aquest aire és el que retrobo en aquest bloc teu, quina gràcia. Així com donaves dignitat a aquells jocs de proves vells en ficar-los a una carpeta localitzable, en el teu bloc has recollit experiències que poden semblar molt modestes i personals, però que tu saps que compten, perquè tot és aprofitable, per a tu o per a algú altre… Era sorprenent veure que no t’equivocaves, perquè sempre hi havia algun client que et reclamava no sé quina correcció! He he, quants records… Una abraçada.

Add a comment

*Please complete all fields correctly