Quin llibre li tens més “carinyu”? Per què?

Sembla mentida però han passat més de 18 anys de l’edició del meu primer llibre: Catalunya en una llegenda a PAU Education. Puc recordar en cada pàgina tot el que em va passar: la decisió de la Clotilde de Bellegarde de fer-ho a dues tintes, les il·lustracions “agosarades” i divertides d’en Xavi Ramiro i sobretot els textos ben redactats de la Meritxell Margarit. Tot va anar com una seda i jo em pensava que fer un llibre era com m’havien explicat al màster d’edició, fins que ens vam adonar que en un apartat de llocs recomanats de l’itinerari els preus estaven en pessetes. És clar! Faltaven sis mesos de passar de les pessetes als euros i no hi havíem caigut! El llibre s’havia de tancar en dos dies! Llavors el meu company Fernando Catalán va treure l’euroconversor (que en aquell moment era el gadget d’última moda) i en mitja hora va canviar tots els preus. Però no tot es va acabar aquí. Com fem la coberta? Barregem fotografia i il·lustració???? Sort que la Mar Nieto ens va solucionar el disseny ràpid i va fer una coberta que va agradar a tothom.

Recordo perfectament la presentació al Palau Robert. La Meritxell com a gran periodista i bona comunicadora ens va explicar com havia concebut el llibre i la il·lusió que tenia que tothom conegués d’una manera divertida i amena les terres catalanes a partir de llegendes… Guardo a casa la dedicatòria que em va fer la Meritxell i recordo la presència de la meva mare mirant-me enmig del públic.

6 Comments

  1. xaviramiro 30 d'abril de 2019 at 19:42 - Reply

    Va ser un plaer treballar amb tu en aquest llibre (en aquest i en qualsevol cosa que hem fet junts). Ets una editora fantàstica i molt professional però també amb una gran humanitat i saps contagiar l’entusiasme per la feina ben feta. Molts petons!

  2. Meritxell 29 de març de 2019 at 09:56 - Reply

    Bé, falto jo!! El nostre fillet ja és major d’edat! Nois, ens fem grans… Us he de dir que em passa una cosa curiosa quan us llegeixo o torno a parlar amb vosaltres: no importa el temps que hagi passat des de l’última vegada que ens vam veure o vam creuar quatre paraules (que normalment és molt i molt!), però sempre tinc la sensació que us vaig veure ahir… Això vol dir que la connexió no s’ha trencat, malgrat aquests 18 anys! Formàvem un equip esplèndid professionalment i humanament, i això es nota. És un plaer immens treballar amb gent com vosaltres i poder-vos incloure en el grup d’amics que perduren en els anys. Una abraçada a tots i, Clotilde, prepara’ns un sopar, que venim!

    • anna_sadurni 29 de març de 2019 at 15:56 - Reply

      Gràcies Meritxell és ben cert el que dius! I a sobre repetim les mateixes anècdotes que ens fan riure. I és que a més de treballar molt ens ho vam passar molt i molt bé.

  3. Fer 28 de març de 2019 at 14:27 - Reply

    La verdad es que aquella época fue muy intensa y aprendimos muchísimo. El editor es como el director de una película impresa. Una época inolvidable, encantado haberla compartido contigo, Anna.

    • anna_sadurni 28 de març de 2019 at 22:04 - Reply

      Igualmente Catalan. Más contenta de poder trabajar juntos y emocionarnos de la misma manera.

  4. Clotilde de Bellegarde 21 de març de 2019 at 15:39 - Reply

    AHAHAHA Anna,
    Quelle aventure ! Nous avons beaucoup travaillé à cette époque-là et beaucoup ri aussi… et nos livres étaient le résultats de notre complicité, l’éditeur que nous étions, ses auteurs, illustrateurs, graphistes et maquettistes… Hopefully we could join once more TOGETHER, tu, la Meritxell, en Xavier, en Luis, la Mar, la Mercè.. i jo, to make “els teus últims llibres” (que serien una sèrie de llibres sense fi ni esgotament). Bonne chance, luck and sort! Petonets
    Clotilde

Leave A Comment Cancel·la les respostes