Queremos sonreír. Podria ser el lema de #Helpeditors

La primera vegada que vaig llegir aquest títol em va semblar molt bo i a la vegada molt trist. Molt bo perquè és simple, directe, fàcil de recordar i trist perquè és una reivindicació del que no s’observa a les feines. Quantes vegades veus la gent anant a treballar al matí al bus trista?

Queremos sonreír  de Trànsit Projectes podria ser el lema de #Helpeditors. Perquè jo no sé concebre editar sense somriure. Soc de les persones que m’estimo la meva professió.

La coberta és moderna, elegant amb una tipografia potent i llegible. L’interior de coberta molt ben acabat. Com que soc una friki (com diu el meu company de feina) m’apassiona mirar els crèdits. Si un llibre té els crèdits ben fets, et pots esperar una bona edició.

Ja llegint la introducció, em vaig aixecar del sofà i vaig agafar llapis, post-it i un regle per subratllar. Les paraules de Tomás Guido eren exactament el que pretén el meu projecte: gestors culturals, treballar en obert, intercanvi d’experiències, compartir coneixement.

Quant a l’interior vaig anar saltant d’un capítol a un altra, però em va interessar especialment les paraules i frases utilitzades per descriure els projectes: vocació crítica, impacte social, cultura local, “espacio de encuentro”.

I frases com: “La reacción ha sido reiventarse, quizá más exactamente reubicarse” / “Se trata entonces de renombrar para resisitir, de renombrar para reinventarse” / “Una sonrisa es la distancia más corta entre afectar y afectarnos” / “Proyectos que nos crucen, nos remuevan, nos transformen, nos refuten, nos repiensen…” / “Queremos una cultura abierta, comprometida y sostenible; sin centro ni periferia. Una cultura innovadora para la innovación de la cultura”

I em va agradar molt l’apartat Nos encanta verte sonreír. Aquest text va per vosaltres:

Nos encanta verte sonreír

Em dic Anna Sadurní però els meus amics de tota la vida em diuen Saturno. Això ve perquè quan anava a l’Institut sempre mirava per la finestra i m’imaginava el que passava fora al carrer (això encara ho faig). Un dia una professora em va dir: Sadurní sempre estàs a Saturno! Vaig estudiar filologia i  de seguida vaig començar a treballar en editorials de llibre de text, il·lustrats, infantils. I ara mateix soc Cap de Publicacions. No sé concebre un dia sense escriure, diuen que tinc una imaginació desbordant.

Fa 10 anys en plena crisi econòmica em vaig quedar a l’atur i em vaig prometre que quan tingués feina ajudaria a la gent. L’any passat vaig crear el meu projecte #Helpeditors, una consultoria editorial gratuïta i una plataforma col·laborativa. Des de llavors, cada dia somric. Perquè cada dia hi ha alguna persona que em dona les gràcies de forma molt sincera. Em sento estimada.

#Queremossonreir un llibre que ha remogut “Helpeditors”

“Una sonrisa es la distancia más corta entre afectar y afectarnos”

Nos encanta verte sonreir, "Queremos sonreír"

Nos encanta verte sonreir, “Queremos sonreír”

Leave A Comment