Sóc petita
Sóc feliç amb les petites coses que em rodegen
Pujo amb les il·lusions inesperades
Lluito per la vida
Sóc petita
Sóc petita, dins Pluja de cendra (1997)
Quan vaig tenir el primer ordinador vaig començar a experimentar amb tipografies, cossos, colors… i vaig escriure molt poemes que “intentaven” ser cal·ligrames. Els vaig recollir en un llibre de poemes inèdit que porta per títol: Pluja de cendra.
La il·lustració de la postal és de l’Aurora Pavón la vaig agafar en una exposició a Lisboa: After the Utopia, a view on the Portuguese Freedom Day. Em va semblar que acompanyava molt bé el meu poema.
Muy bonito Anna, sigue escribiendo…
Dolç, molt dolç!
No sabia que fossis poeta!!! M’encanta!!
Qué tierno! Me encanta el final “soc petita” tan pequeñito 🙂
Molt maco!!!
:..:. sencillamente precioso :… .