“Tipos” sense sostre. Com és la teva tipo?

La primera vegada que vaig conèixer la història o la vida del Miquel Fuster no vaig poder parar de pensar-hi:

Me llamo Miquel Fuster. Soy profesional del cómic y pintor y he pasado 15 años de mi vida en la calle. Quiero volver a ganarme la vida pintando.

Va explicar que mentre vivia al carrer dibuixava totes les pors i  les angoixes i com el mirava la gent.

campanadaMiquerlFuster-web1

Però seguint aquesta vida he descobert  el projecte extraordinari de la Fundació ArrelsHomelessfonts. Un projecte que consisteix en crear tipografies a partir de les cal·ligrafies de la gent que viu al carrer. Donar visibilitat als anònims sense  a partir dels seus cartells. Els vídeos són de veritat i reals no com els de l’anunci de la loteria de Nadal (que no se’l creu ningú). Confesso que em vaig emocionar molt… Ja estic seleccionant una tipo per la postal de Nadal.

 

 

Estreno caricatura!

Un dels regals del meu aniversari que més m’han sorprès ha estat la meva caricatura. I el més fort és veure’t en un dibuix i reconeixe’t.
La Xantall Noelle, que és una artista, em va dir que l’havia fet a partir de diferents imatges i que aquest és el resultat. Què opineu?
AnnaSadurni_squareOK

El més sorprenent és que fa uns 30 anys un pintor li va fer aquesta genial caricatura al meu pare arquitecte . Ens assemblem no? Això diuen!

Jaume_Sadurniok

Sigui el que sigui, ja  l’he posat al meu escriptori en el meu racó preferit!

racó

 

Lectors al món: Estiu a la Vanguardia

Alguns pensareu que tinc “enxufe” a la Vanguardia perquè cada any surto, però sincerament penso que és perquè envio informació a tot arreu on veig que puc participar.

Aquesta vegada m’han seleccionat per una foto que em van fer llegint el diari en un dels meus llocs preferits: Cala S’Alguer. El fotògraf té molt de mèrit!

Bon estiu!! Aviat em veureu així!

Anna_Sadurni_laVanguardia

 

 

Colita, una gran fotògrafa

 

Colita_perquesi

Vaig anar a veure l’exposisió de Colita a la Pedrera i em va agradar molt. Les fotografies extraordinàries però sobretot el vídeo que acompanyava l’exposició. Em va donar la sensació que era una persona que sempre havia fet el que li agradava i a més divertint-se.  Entendreu una mica més la vida barcelonina, els fotògrafs del momento  i d’on ve el nom del famós bar Ocaña. No us la perdeu. Fins al 13 de juliol a la Pedrera!

 

Llibre_colitaColita_gitanes

 

 

 

 

Les postals de P.A.U.

I avui que és el dia del meu aniversari he recordat altres aniversaris que m’ha tocat treballar i sens dubte celebrar l’aniversari a P.A.U. Education  era tota una festa. Ens “curràvem” una postal per a cada persona i la Maria (on line) i la Clotilde (paper) sempre ens sorprenien. Jo em vaig guardar aquesta.

Al final tots som clàssics… a mi, les postals sempre m’han agradat!

 

postal_cumple-Anna

 

 

contra_postal 001