La meva adolescència en una caixa

Quan tenia uns 12 anys no hi havia ni internet ni facebook ni tan sols tenia ordinador. Les tardes d’hivern a vegades eren una mica avorrides, així que m’havia de buscar alguna activitat. Vaig fer-me del club Zipi Zape i vaig posar un anunci en un apartat de correspondència: Me llamo Anna y tengo 12 años. Me gustaría conocer a chicos y chicas de España. De cop i no sé com, vaig començar a rebre un allau de cartes de tot arreu i també de la meva colla d’estiu de Sant Antoni de Calonge.

Quant al disseny de les cartes ja us ho podeu imaginar: folis de colors de la Pepa Paper, segells girats, adhesius, tinta invisible… Fins i tot em vaig inventar cartes amb paper de WC que l’havies de desenrotllar. Recordo especialment una noia d’Alaior que em va explicar que m’escrivia des de l’hospital… Vaja una mena de Polseres Vermelles , però amb relació espistolar que va durar molt de temps.

Vaig rebre tantes cartes que el meu pare va dissenyar aquesta caixa i me la va fer fer per un fuster, després m’hi va posar les lletres de l’abecedari amb Dymo perquè les anés arxivant. Un material adolescent inclassificable!

Helpeditors RESPON

Helpeditors Respon és un espai obert, un fòrum col·laboratiu de preguntes i respostes sobre temes d'edició i xarxes socials amb l'objectiu d'ajudar-nos entre nosaltres. Segur que alguna vegada has volgut fer una pregunta a un editor i no sabies a on fer-ho. Consulta'm!

Help Editors Respon

*Please complete all fields correctly

Blog Comments

Hola Anna!!

Jo encara guardo una carta teva que em vas escriure amb paper del wc!!! BRUTAL!!

Quins records….

per cert, sóc la teva veïna!!

Quins records!!! Mira ara, del paper de wc al whatsaap, Facebook, blogs… Qui ens ho hagués dit quan escriviem aquelles cartes, no ens ho haguéssim cregut.
Però el més important es que encara conservem una gran amistat i encara que el temps passi, sempre que ens trobem alguna batalleta que altre encara ens fa riure.
Com cada estiu, espero que ens veiem per St. Antoni.
Una abraçada molt forta.

Olá Anna
mais uma historia que nos faz sorrir. Esta em especifico faz-me voar a esse tempo e recordar-me de algumas dessas cartas….nesse tempo onde nao havia ainda nem computadores (para todos) nem messengers… mas onde adorava escrever e desenhar (com lápis de cor!!) uns bonequinhos no meio do texto ao que hoje chamamos smilies… 😉

jo també recordo moltes cartes, originals i molt ben escrites, i plenes de colors!!

Related Blogs