Arxius | Arqueologia de la infància RSS feed for this section

Jo de gran vull… un micro!

19 jul.

No sempre he volgut ser editora, de fet quan em preguntaven què volia ser de gran sempre deia :

Anna: vull ser  presentadora de telenotícies o actriu.

Els escenaris i els micros sempre m’han agradat i parlar en públic encara més. El meu avi em va fer una tele amb una capsa de cartró i de tant en tant explicava  les notícies de la família. Es veu que els feia molta gràcia (clar que eren els meus avis).

Aquí us deixo dues fotos de representacions teatrals d’ EGB on veureu que em moc per l’escenari com peix a l’aigua. Em sembla que ara faig els mateixos gestos!

Annateatre2_n

Mare de “La bruixeta sense escombra”. Atenció al monyo que em va fer la meva mare en el dia de l’estrena.

Annateatre_n

En plena actuació de “El vestit nou de l’emperador” amb la Núria Tàpia i la Irene Álvarez. Em reconeixeu, no?

Yo fui a EGB. Xandalls de tovallola: el dress code de les colònies

10 jul.

 
yofuiaegb_2Si us agrada recordar les èpoques d’EGB heu d’entrar en aquest blog Yo fui a EGB ,que recorda els famosos de l’època ¿Qué aspecto tienen ahora? ,  les millors cançons de l’estiu dels 80, els llibres i les revistes de l’èpocagadgets i roba que estava de moda  i moltes més seccions.

Us deixo una foto de la meva classe d’EGB de l’Escola Vedruna de Ripoll. Es veu que el xandall de tovallola era un imprescindible quan anàvem de colònies d’estiu (atenció que vam anar molt lluny: Planoles!!!).

EGBxandalltovallola

Un clàssic: el xandall de tovallola

El meu racó de pensar

30 abr.

ElracodepensarAl costat d’aquesta escala i just en aquest tros de platja he près les decisions més importants de la meva carrera professional, i és sens dubte on he pensat més sobre el meu futur. És un espai molt reduït i que tots ens coneixem de vista.

La primera setmana de treballar a Random House vaig veure una noia a l’ascensor que estava segura que es posava també  al costat  d’aquesta escala i li vaig dir:

Pot ser que tu et posis sempre al costat d’unes barques?

Es veu que compartíem el mateix racó de pensar. I vosaltres en teniu un?

(dedicat a la Guaita què fan ara).

Ja heu canviat l’hora amb la Mercè Llimona?

3 abr.
Tic tac de Mercè Llimona

Tic tac de Mercè Llimona

Realment hi ha llibres que quan els trobes et transporten directament a la infància. Puc dir que jo vaig aprendre les hores amb aquest llibre de la  Mercè Llimona .

Tic tac és la història de la Bibi, una nena molt autosuficient, que s’encarrega ella sola de tota una família: des que es lleva fins que els posa a dormir. Vaja, no parava de treballar.

Les hores les vaig aprendre, però no vaig entendre mai perquè posava que tenia dos germans un de morè i un de ros… tots dos els veia rossos… ja estava editant?

Bibi esmorzant amb tots els ninos que es feia càrrec.

Bibi esmorzant amb tots els ninos que es feia càrrec.

Bibi abans d'anar a dormir amb els seus suposats germans.Un morè i un de ros.

Bibi abans d’anar a dormir amb els seus suposats germans. Un morè i un de ros. Error d’edició? Es va canviar el text després de dibuixar?

El meu bolígraf de la sort

21 febr.
Boli_purplelady

Boli_purplelady

Avui he posat  meva rúbrica en un document important amb el meu bolígraf brillant. L’últim dia de Random House, els meus companys de feina em van regalar aquest bolígraf que es diu Purple lady. I em van dir:

Companys: T’agrada, Anna?

Anna: m’encanta el color i els brillants… El faré servir per signar documents importants.

Avui l’he tret de la funda i he fet servir el que serà a partir d’ara: el meu bolígraf de la sort.

Postals d’amor a un contenidor

1 febr.

Acabo de veure al carrer Monistrol, al costat d’un contenidor aquest munt de postals tirades “despiadadament” al terra. I m’he preguntat: En quin moment una persona es pot despendre de tants records escrits? Què li ha passat pel cap?  Què ha sentit quan les ha llançades? Per què ho ha fet?

Postals al contenidor

Postals al contenidor

Postals, a on vas?

Postals, a on vas?

Tots en un moment donat hem estripat fotografies, cartes i postals (amb el seu soroll) com si haguéssim de passar pàgina en capítols de les nostres vides: l’escriptura està relacionada amb els sentiments.

Com ho faran els adolescents?

Gràcies Vicky-Hipster per les fotos. Dedicat a l’anunci terrible de l’envàs on vas (perquè vegin que la gent ho llança on vol).

La “meva” classe de Ripoll

30 gen.

Jo vaig estudiar a l’ Escola Vedruna de Ripoll (si, aquest any és Capital de la Cultura Catalana). Em fa gràcia pensar que passen els anys i encara dic: La meva classe.  I  de fet sempre ho serà: perquè vam estar més de 8 anys junts, perquè tots ens coneíxiem i sabíem els dos cognoms i sobretot per l’amistat que encara ens uneix.

Foto de la meva classe.

Foto de la meva classe.

Tal com podeu observar hi ha tots els “rols”. Podeu relacionar-los?

1.  el xulo / 2. el graciós / 3. L’alta / 4. la despistada

5. diuen que jo era la que feia més cara de “pilla”. Em trobeu?