:: El cap als núvols. Bernat Cormand ::

Acabo de llegir El cap als núvols de Bernat Cormand publicat per L’Altra Tribu i afirmo que hauria de ser un llibre de lectura obligatòria a Primària o per qui li faci falta. Confesso que he plorat molt al final del llibre.

I he plorat pensant que la seva infantesa havia de ser dura, de com altres nens es devien posar amb ell, de tot el que encara falta per fer,  i que de vegades ser sensible et fa patir molt. Parlant malament: una putada.

Vaig conèixer al Bernat al pati de la Universitat de Barcelona. Crec que vam coincidir en alguna classe de final de carrera de filologia catalana.

Recordo al Bernat parlant sobre literatura, discutint sobre el que havia dit el professor… i j0 pensava: ostres, jo tot el que em diuen m’ho crec.. (segurament no havia desenvolupat gens el meu sentit crític) en canvi el Bernat em donava mil voltes. El que tampoc em sorprenia era que fos homosexual perquè a filologia la majoria ho eren, i per nosaltres era normalíssim. Ara pensant-ho bé, estic contenta que els divuit anys ja pensés així.

Me’l vaig tornar a trobar al cap de molts anys. Els dos sabíem que érem editors i parlàvem de batalletes del sector: com et va, què fas, els timings infernals de les editorials… i un dia em va dir: ara seré il·lustrador. I vaig pensar: ostres! Que interessant! Segur que sabrà interpretar molt bé el text.

L’última cosa que he sabut de tu és que estàs als núvols. I he tornat a plorar com al final del llibre. Perquè et tenia molt present com a referent, perquè tenies una gran sensibilitat i perquè sempre havia pensat que eres brillant, des que vaig parlar amb tu per primera vegada al pati de la Uni. ♥

Aquest llibre me l’he comprat al Gat Pelut. La llibreria del meu barri.